El segle XV és, sens dubte, l’època d’esplendor de la pintura medieval catalana i lleidatana. Els tipus d’obra més representativa d’aquesta expressió plàstica són els retaules, que tenien una clara finalitat didàctica, catequètica i, perquè no, ornamental. Estaven formats per una diversitat d’escenes que narren els cicles, més o menys compliments, de la vida i miracles de Crist, la Mare de Déu i dels sants. Normalment, era un col·lectiu qui contractava l’obra i un expert més o menys erudit dictava la iconografia que s’havia de representar. A vegades els artistes acudien a les fonts tradicionals per a desenvolupar-les. Les fonts més importants eren els Evangelis canònics (Mateu, Marc, Lluc i Joan), els evangelis apòcrifs (protoevangeli de Sant Jaume, evangeli del Pseudo Mateu, etc.) i la Llegenda Àurea de Jacobus de Voragine escrita en el segle XIII. Els cicles que narraven la història de la Salvació s’iniciaven amb escenes de la infància de Jesús, continuaven amb la seua passió i culminaven amb la mort a la Creu i la Resurrecció, en definitiva, amb la redempció de l’Home. Els retaules dedicats a la Mare de Déu són nombrosos, sobretot els que s’inspiraven en les narracions de l’evangelista Sant Lluc, que concloïen amb l’Assumpció al cel de Maria en cos i ànima, o bé en la seua coronació. Aquest culte marià, tan arrelat a la pietat popular, va afavorir escenes familiars, fet que va permetre a l’home laic identificar-se amb la Sagrada Família i les seues tribulacions. Els clients dels retaules eren fonamentalment entitats religioses: els capítols catedralicis, parròquies, comunitats religioses, gremis, confraries, etc, perquè aquestes obres anaven destinades a catedrals, esglésies, capelles i ermites. Hi ha alguns casos que el comitent és un particular o una institució pública, en cas que el retaule estigues concebut per a ús privat o capella funerària. Aquests col·lectius contractaven un notari públic i estipulaven les condicions tècniques i artístiques a les quals s’hauria de comprometre el pintor de l’obra, així com l’aprovació la traça. Els cost del conjunt era important, perquè incloïa el preu del disseny, la fusta, els pigments i sobretot el daurat, a més del transport i col·locació al lloc destinat pel culte. A la Lleida del segle XV els pintors de retaules més rellevants van ser, sens dubte, els membres d’una mateixa nissaga, els Ferrer. El primer pintor conegut d’aquesta nissaga és Jaume Ferrer I, apel·latiu que ho distingeix del seu fill homònim Jaume Ferrer II, el qual constitueix la figura artística central o màxim exponent de la pintura gòtica lleidatana quatrecentista, autor del Retaule de la Paeria. Fins ara no hem identificat documentalment la figura de Jaume Ferrer I, però conservem una taula signada (Iacobus Ferrarii) al Museu de Lleida, concretament una taula que recull dues escenes, el Naixement i l’Epifania, les quals formarien part d’un retaule segurament dedicat a la Mare de Déu, tal vegada procedent d’alguna capella de la Seu Vella.

Edicions de la Universitat de Lleida, 2022 · Estudis Monogràfics de Pintura, 8
90 p. · · ISBN 978-84-9144-361-2 · Gratuït
Matèria: Arts : Pintura i pintures
Registre OAI

Descarregar