A la fi de 1971, llibreries i galeries d'art espanyoles van patir els atacs de grups d'ultradreta, que des de les primeres incursions nocturnes amb pintura, van incrementar vertiginosament el seu grau de violència fins a consumar la destrucció dels gravats de la Suite Vollard a la galeria Theo de Madrid. Tradicionalment, aquestes agressions han estat incloses en una seqüència més àmplia d'atemptats contra la cultura que es van perllongar fins a les albors de la democràcia. No obstant això, les seves circumstàncies suggereixen que van ser accions específiques i planificades que van conformar una autèntica campanya i el seu propòsit era la destrucció d'un símbol: el nom de Picasso. Aquest treball exposa la responsabilitat ideològica d'aquests atemptats i recupera la memòria d'aquells que van esdevenir també a Barcelona, on els mateixos grups van usar còctels molotov per arrasar la sala Taller de Picasso i la llibreria Cinc d'Oros, on el local reduït a cendres mostrava les restes carbonitzades del seu homenatge a Picasso. Aquesta ofensa a Picasso no va suscitar resposta oficial, ni tan sols a Barcelona, ciutat picassiana que, en ple franquisme, va inaugurar un museu dedicat a l'artista i el va ampliar per acollir les seves donacions. Va provocar, però, una resposta artística en forma de projectes privats, i en ocasions clandestins, destinats a desagreujar Picasso, a l'home i a l'artista. Sota el lema «contra la violència, intel·ligència», van constituir espais de conciliació ètica i estètica. El seu anàlisi aporta un altre punt de vista a la interpretació de la recepció de l'artista, i posa en relleu que, com a model d'actitud, va afavorir l'aparició de conductes intel·lectuals i artístiques crítiques davant el franquisme.
Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2019 · Memoria Artium, 23
176 p. · 17 x 24 cm · · ISBN 978-84-9144-119-9 · 20 € · castellà
Matèria: Arts : Història de l'art
A la fi de 1971, llibreries i galeries d'art espanyoles van patir els atacs de grups d'ultradreta, que des de les primeres incursions nocturnes amb pintura, van incrementar ve...
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2019) · 9 €
Aquest llibre analitza el protagonisme que tenen els eventuals observadors a les imatges artístiques, al ésser reproduïdes en diferents suports, i la conversió de la mirad...
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2008) · 284 pàg. · 30 €
Les obres d’art han estat tradicionalment el resultat d’encàrrecs específics de clients i promotors. A Roma, a partir del segle XVII, es documenten les prime...
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2022) · 444 pàg. · 38 €
Retrobat a finals del segle XIX a la catedral de Girona, l’anomenat fins ara Tapís de la Creació és una de les grans obres universals de l’edat mitjana. La ...
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) · 420 pàg. · 45 €
De tots els oficis que van participar en l’abundant producció artística catalana de l’època moderna, el de daurador continua sent, sens dubte, un dels menys...
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2024) · 286 pàg. · 32 €
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya