Entre els segles XV i XVIII, aproximadament 50.000 persones van ser executades a Europa després de ser culpades del crim de bruixeria. Entre els actes pels quals foren castigades s'incloïa la utilització de màgia nociva, l'establiment d'un pacte amb Satan, haver mantingut relacions sexuals amb dimonis o formar part d'un complot multitudinari i clandestí per a la destrucció de la cristiandat. El que en l'actualitat pot semblar, a primera vista, el resultat d'un passat irracional i obscurantista, en realitat era l'expressió -brutal, certament- d'una manera d'entendre la naturalesa, la història, la teologia i la política diferent a la contemporània, però perfectament racional, coherent amb l'univers cultural, intel·lectual i conceptual en el qual es va desenvolupar. Es feia necessària una anàlisi dels fonaments intel·lectuals de la caça de bruixes, el conjunt d'idees i representacions que va permetre dur a terme i justificar la repressió d'un delicte inexistent, a través dels tractats demonològics publicats per membres de l'elit cultural (ministres religiosos, teòlegs, metges) a Anglaterra entre el segle XVI i el XVII. Partint de la història cultural i intel·lectual, s'accedeix a la forma en què els autors caracteritzaven les relacions entre l'humà, el diví i el diabòlic en un context històric permeat per les profundes transformacions produïdes per la Reforma protestant.

Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2020 · HISTÒRIA, 194
· ISBN 978-84-9134-705-7 · 17 € · castellà
Matèria: Història i arqueologia : Història d'Europa: Renaixement