Aquesta història de la Facultat de Medicina de València és una obra col·lectiva fruit de la col·laboració d'una vintena d'historiadors de la Universitat de València, la Universidad Miguel Hernández, la Universidad Católica de València i de diversos instituts del CSIC. Està dirigida i coordinada per Josep L. Barona, catedràtic d'història de la ciència de la UVEG. La Facultat de Medicina de València, que compta amb més de cinc segles d'història i els antecedents dels estudis de cirurgia medievals, fou un centre avantguardista en la recepció i difusió de l'humanisme científic renaixentista, particularment de la reforma anatòmica, el paracelsisme, l'atomisme i la botànica mèdica. Arribà a tenir vuit càtedres de Medicina al segle XVI, quelcom excepcional a Europa. Al segle XVIII, la reforma dels estudis impulsada pel rector Blasco va afavorir la mentalitat experimental amb la introducció del laboratori de química i durant el segle XIX va ser testimoni dels principals corrents científics i experimentals: s'hi van impulsar l'aplicació de les primeres vacunacions contra el còlera (1885), Santiago Ramón y Cajal formà part del seu claustre de professors, i hi hagué una participació activa en el debat sobre el darwinisme. Fou escenari privilegiat del procés d'especialització professional en l'àmbit de la medicina i pionera en càtedres com la de Ramón Gómez Ferrer en Pediatria, Manuel Candela en Obstetrícia i Ginecologia o Vicente López Merino en Cardiologia. Sempre implicada en la salut de la societat valenciana, va participar activament en les campanyes de lluita contra la tuberculosis seguint les iniciatives del catedràtic Francisco Moliner i ha estat oberta així mateix a l'ensenyament de totes les professions sanitàries. El llibre, que ret homenatge a la figura de Juan Peset Aleixandre, rector i catedràtic de Medicina Legal, explica també els avatars de la construcció de la nova facultat a l'avinguda de Blasco Ibáñez, la transició d'un model arcaic a un altre d'experimental, assistencial i modern, la creació de l'Hospital Clínic i, especialment, la importància de la seua biblioteca i del Museu d'Història de la Medicina. Al capítol final, dedicat a la Facultat de Medicina en l'actualitat, el degà i el seu equip expliquen la projecció internacional, les reformes en la docència, la incorporació de convenis amb hospitals i les actuals estructures de suport a la recerca, Unitat Central d'Investigació de Medicina i l'INCLIVA, Instituto de Investigación Sanitaria del Hospital Clínico de Valencia.
Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2021
· ISBN 978-84-9133-349-4 · 20,99 € · castellà
Matèria: Medicina, infermeria, veterinària : Història de la medicina
Aquesta història de la Facultat de Medicina de València és una obra col·lectiva fruit de la col·laboració d'una vintena d'historiadors de la Universitat de València, la...
(Publicacions de la Universitat de València, 2021) · 384 pàg. · 35 €
(Publicacions de la Universitat de València, 2018) · 1,99 €
Aquest volum recull una selecció de les ponències presentades al 4t Congrés de la International Gender and Language Association (IGALA), que es va celebrar a València el n...
(Publicacions de la Universitat de València, 2007) · 24 €
Per a poder comprendre la identitat d'un poble com a tal, cal dur a terme investigacions històriques del seu patrimoni immaterial o patrimoni viu. El marc jurídic esmenta qu...
(Publicacions de la Universitat de València, 2023) · 490 pàg. · 25 €
'Speculum Principum ac Iustitiae', de Pere Belluga, és un text escrit en llatí en la primera meitat del segle XV i imprès quasi cent anys després, en 1530. És considerat ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2024) · 1314 pàg. · 50 €
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya