L'arqueòleg de Cambó presenta una aproximació biogràfica a la figura po-lifacètica de Josep Gibert i Buch (Girona, 1903 - Barcelona, 1979), així com un recull de vuitanta-nou cartes que Gibert intercanvià amb personalitats tan destacades com Francesc Cambó, Pere Bosch Gimpera, Joan Estelrich, Lluís Nicolau d'Olwer, Bonaventura Ubach o Agustí Duran i Sanpere, entre d'altres. La biografia de Gibert conté algunes fites destacables. Deixeble de Bosch Gimpera, va completar la seva formació arqueològica a Munic i Berlín el 1931, al costat dels millors especialistes alemanys del moment. A més, a ell li correspon el mèrit de ser el primer arqueòleg català que va excavar al Pròxim Orient, concretament a la ciutat bíblica de Siquem, on va treballar gràcies a una pensió atorgada per Francesc Cambó. Tanmateix, Gibert també va protagonitzar alguns escàndols i episodis tèrbols, com el robatori de miniatures de la col·lecció de Ròmul Bosch i Catarineu, un fet que li va fer perdre la seva plaça com a oficial primer de la Junta de Museus el 1941. El seu tarannà bohemi i el seu escàs compromís amb la feina van posar punt final a una trajectòria prometedora, que podria haver protagonitzat una de les pàgines més destacables de la història de l'arqueologia a Catalunya.

Bellaterra (cerdanyola del Vallès): Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2021 · Documents, 120
122 p. · · ISBN 978-84-490-9979-3 · 4 €
Matèria: Biografies, literatura i estudis literaris : Biografies i prosa de no-ficció