Els moviments d'avantguarda van aspirar a la renovació de la societat mitjançant l'eixamplament de la percepció humana i, en ampliar tant els materials com els mitjans de creació, van introduir el so com a à rea d'investigació. Però no va ser fins a la dècada dels cinquanta i els seixanta que es va produir una considerable producció, articulació i difusió del so com a territori assentat de la producció artÃstica. El so i les seves tecnologies de transmissió van introduir, amb el cinema, un tempo propi com a element integrant de l'experiència de l'obra i la condició de la seva experiència. El disc de vinil óautèntic transmissor i popularitzador dinà mic del soó ha estat «colonitzat» pels artistes, que se l'han apropiat per difondre les seves obres sonores. Aquesta publicació obeeix a la voluntat d'incidir en l'esfera de la creació musical i sonora, dins la producció cultural del nostre temps, i tracta aspectes tan diversos com els experiments vocals, les innovacions tècniques i conceptuals, des de les tradicions experimentals de la música clà ssica fins a les formes més populars, com el rock, el pop o el flamenc. Pedro G. Romero (Aracena, Huelva, 1964) és un artista polifacètic. La seva obra comprèn des de la pintura i el dibuix fins a l'organització de cursos i tallers, passant per la fotografia, el vÃdeo, la dramatúrgia, la gravació de documents musicals, l'edició de llibres i la publicació de textos teòrics i literaris. Jean-Yves Bosseur (ParÃs, 1947) va estudiar composició al Conservatori Rheinische (Colònia). És doctor en Filo-sofia per la Universitat de ParÃs I, director de recer-ca del centre CNRS, professor de música a la Universi-tat de ParÃs IV, productor de Radio-France i cofundador del Groupe Intervalles. Ha estat mereixedor dels premis Fondation Royaumont (França), del Gaudeamus Foun-dation (Països Baixos) i del Golden Diapason (1998) per la seva obra Messe. Diedrich Diederichsen (Hamburg, Alemanya, 1957) va ser director de la revista de música alemanya Sounds and Spex i un dels crÃtics internacionals d'art, música i cultura pop més importants. Actualment és professor a The Merz Academy (Stuttgart) i a l'Art Center College of Design (Los Angeles). També és col·laborador de les revistes Artforum i Texte Zur Kunst. Mark Jamieson es va doctorar per la London School of Economics el 1996. La seva investigació se centra en la regió de la costa de Los Mosquitos de Nicaragua, i els seus temes d'interès inclouen la lingüÃstica antropo-lògica, el parentiu, el gènere, la música i la cultura popular.
Bellaterra (cerdanyola del Vallès): Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2006 · Contratextos, 3
111 p. · 13 x 20 cm · · ISBN 978-84-490-2445-0 · 12 €
Un escenario singular de la transformación del espacio público que se está produciendo en las ciudades occidentales ha sido Barcelona, cuya polÃtica urbanÃstica de los aÃ...
(Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2005) · 78 pàg. · 12 €
En la última década se ha ido consolidando el uso del concepto de «investigación artÃstica» para referirse no solo a la naturaleza del proceso artÃstico, sino también ...
(Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2011) · 102 pàg. · 15 €
Gilles Deleuze planteó que la cuestión de lo animal podÃa convertirse en una apuesta estratégica, en tanto que permitirÃa elaborar una teorÃa de lo anómalo. La humanida...
(Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2011) · 136 pàg. · 15 €
(Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2007) · 72 pàg. · 15 €
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya