Els moviments d'avantguarda van aspirar a la renovació de la societat mitjançant l'eixamplament de la percepció humana i, en ampliar tant els materials com els mitjans de creació, van introduir el so com a àrea d'investigació. Però no va ser fins a la dècada dels cinquanta i els seixanta que es va produir una considerable producció, articulació i difusió del so com a territori assentat de la producció artística. El so i les seves tecnologies de transmissió van introduir, amb el cinema, un tempo propi com a element integrant de l'experiència de l'obra i la condició de la seva experiència. El disc de vinil óautèntic transmissor i popularitzador dinàmic del soó ha estat «colonitzat» pels artistes, que se l'han apropiat per difondre les seves obres sonores. Aquesta publicació obeeix a la voluntat d'incidir en l'esfera de la creació musical i sonora, dins la producció cultural del nostre temps, i tracta aspectes tan diversos com els experiments vocals, les innovacions tècniques i conceptuals, des de les tradicions experimentals de la música clàssica fins a les formes més populars, com el rock, el pop o el flamenc. Pedro G. Romero (Aracena, Huelva, 1964) és un artista polifacètic. La seva obra comprèn des de la pintura i el dibuix fins a l'organització de cursos i tallers, passant per la fotografia, el vídeo, la dramatúrgia, la gravació de documents musicals, l'edició de llibres i la publicació de textos teòrics i literaris. Jean-Yves Bosseur (París, 1947) va estudiar composició al Conservatori Rheinische (Colònia). És doctor en Filo-sofia per la Universitat de París I, director de recer-ca del centre CNRS, professor de música a la Universi-tat de París IV, productor de Radio-France i cofundador del Groupe Intervalles. Ha estat mereixedor dels premis Fondation Royaumont (França), del Gaudeamus Foun-dation (Països Baixos) i del Golden Diapason (1998) per la seva obra Messe. Diedrich Diederichsen (Hamburg, Alemanya, 1957) va ser director de la revista de música alemanya Sounds and Spex i un dels crítics internacionals d'art, música i cultura pop més importants. Actualment és professor a The Merz Academy (Stuttgart) i a l'Art Center College of Design (Los Angeles). També és col·laborador de les revistes Artforum i Texte Zur Kunst. Mark Jamieson es va doctorar per la London School of Economics el 1996. La seva investigació se centra en la regió de la costa de Los Mosquitos de Nicaragua, i els seus temes d'interès inclouen la lingüística antropo-lògica, el parentiu, el gènere, la música i la cultura popular.
Bellaterra (cerdanyola del Vallès): Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2006 · Contratextos, 3
111 p. · 13 x 20 cm · · ISBN 978-84-490-2445-0 · 12 €
(Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2008) · 94 pàg. · 15 €
Las ideas antiglobalización que surgieron a finales de los noventa y principios del siglo XXI, la implosión de la innovación neoliberal iniciada con la crisis económica «...
(Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2009) · 106 pàg. · 15 €
Gilles Deleuze planteó que la cuestión de lo animal podía convertirse en una apuesta estratégica, en tanto que permitiría elaborar una teoría de lo anómalo. La humanida...
(Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2011) · 136 pàg. · 15 €
¿Puede el arte ponerse al servicio de la política sin renegar de sí mismo o bien, por el contrario, su pretensión de autonomía esconde su participación en los juegos del...
(Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2005) · 88 pàg. · 12 €
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya