Aquest assaig s'estructura al voltant de dues reflexions principals. En la primera, l'element vertebrador és l'anàlisi del procés intel.lectual que condueix Einstein a proposar la seua creació més important, la Relativitat General. Aquesta reflexió, com ell mateix afirma, és guiada per la gravitació newtoniana, que la Relativitat General recupera en l'aproximació que avui s'anomena límit newtonià. La segona se centra en l'observació i les conseqüències del fet que Einstein, per alguna raó desconeguda, va decidir de no considerar l'aproximació que l'autor d'aquest assaig denomina límit electromagnètic. En tenir-la en compte i fer una proposta concreta, s'obtenen uns resultats que són pràcticament idèntics als einstenians a escala solar, amb una diferència numèrica molt petita en el valor de la processió del periheli planetari. Més encara, aquesta porposta permet d'introduir-hi una argumentació cosmològica no estàndard (prescindint del principi cosmològic), de la quel es dedueixen la llei de Hubble de l'expansió de l'univers, la seua massa total i unes prediccions -astronòmicament verificables també- com són que els forats negres han de trobar-se en la regió central de les zones perifèriques, amb la circumstància que, probablement, aquestes estrelles noves han estat forats negres.
València: Publicacions de la Universitat de València, 2004 · Fora de Col·lecció
128 p. · 14 x 21 cm · · ISBN 978-84-370-5906-8 · 10 €
Matèria: Matemàtiques i ciències : Física
El 12 de desembre de 2005 van ser organitzades en la ciutat de València per la Conselleria de Territori i Habitatge i l'Institut Mediterrani per al Desenvolupament Sostenible...
(Publicacions de la Universitat de València, 2011) · 244 pàg. · 8 €
Aquest volum constitueix una antologia de documents sobre ciència i sanitat vinculats a la Segona República. Aquests textos, molts dels quals eren de difícil accés o fins ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2008) · 196 pàg. · 18 €
Les investigacions sanitàries sobre el medi ambient valencià des del Renaixement fins al segle XIX no són habitualment conegudes a causa principalment de dos obstacles. El ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2011) · 80 pàg. · 16 €
Amb els mapes, a més de ciència, es fa política. El 1939 els catalans algueresos, i altres pobles d?Itàlia, foren eliminats d?un mapa etnogràfic de tot Europa elaborat a ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2015) · 14 €
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya