Les incerteses, les inconsistències, les pors i les obsessions de cada època en condicionen l'art, i el cinema és un dels dispositius que les recull, les estilitza i les llança de nou a l'espectador. Des de la dècada de 1990 el cinema ens convida a desconfiar dels seus relats. Els anomenats 'mind-game films' convoquen narradors amnèsics, dorments o mentiders pels quals transiten figures detectivesques que acaben descobrint-se com a culpables del misteri que investiguen; escriptors turmentats són devorats per les seues ficcions; els protagonistes projecten, sense saber-ho, 'doppelgängers' sinistres que circulen com personatges reals. Sovint, ni l'espectador ni els protagonistes són conscients del delirant punt de vista des del qual s'enuncia la història fins a ben avançada aquesta. No obstant això, l'alteració temporal d'aquests films (la no linealitat) i les impossibles contradiccions que van esquitxant-ne els arguments ens porten a sospitar de la fiabilitat de la narració. Així, aquest tipus de cinema posa en evidència, per exemple, les promeses vàcues de la sobreabundància d'imatges i les noves tecnologies com a suports de la memòria i identitat del subjecte contemporani, de manera que es demanda un esforç d'interpretació inusual a l'espectador, que s'enfronta a alguns fantasmes del seu temps. Per a facilitar aquesta descodificació, ací s'analitzen els mecanismes narratius, arguments i motius visuals més recurrents d'aquest cinema.

Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2022 · ALDEA GLOBAL, 45
· ISBN 978-84-1118-052-8 · 10,8 € · castellà
Matèria: Arts : Història del cinema, teoria i crítica