A finales de 1971, librerías y galerías de arte españolas sufrieron los ataques de grupos de ultraderecha, que desde las primeras incursiones nocturnas con pintura, incrementaron vertiginosamente su grado de violencia hasta consumar la destrucción de los grabados de la Suite Vollard en la galería Theo de Madrid. Tradicionalmente, estas agresiones han sido incluidas en una secuencia más amplia de atentados contra la cultura que se prolongaron hasta los albores de la democracia. Sin embargo, sus circunstancias sugieren que fueron acciones específicas y planificadas que conformaron una auténtica campaña cuyo propósito era la destrucción de un símbolo: el nombre de Picasso. Este trabajo expone la responsabilidad ideológica de estos atentados y recupera la memoria de aquellos que acontecieron también en Barcelona, donde los mismos grupos usaron cócteles molotov para arrasar la sala Taller de Picasso y la librería Cinc d'Oros, cuyo local reducido a cenizas mostraba los restos carbonizados de su homenaje a Picasso. Esta ofensa a Picasso no suscitó respuesta oficial alguna, ni siquiera en Barcelona, ciudad picassiana que, en pleno franquismo, inauguró un museo dedicado al artista y lo amplió para acoger sus donaciones. Provocó, no obstante, una respuesta artística en forma de proyectos privados, y en ocasiones clandestinos, destinados a desagraviar a Picasso, al hombre y al artista. Bajo el lema «contra la violencia, inteligencia», constituyeron espacios de conciliación ética y estética cuyo análisis aporta otro punto de vista a la interpretación de la recepción del artista, y pone de relieve que, como modelo de actitud, favoreció la aparición de conductas intelectuales y artísticas críticas ante el franquismo.
Bellaterra (cerdanyola del Vallès): Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2019 · Memoria Artium, 24
176 p. · 17 x 24 cm · · ISBN 978-84-490-8042-5 · 20 € · castellà
Matèria: Arts : Teoria de l'art
A finales de 1971, librerías y galerías de arte españolas sufrieron los ataques de grupos de ultraderecha, que desde las primeras incursiones nocturnas con pintura, increme...
(Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2019) · 5 €
Actualment el col·leccionisme artístic i les seves subtils ói alhora intensesó imbricacions tant amb la difusió, l'estudi i la preservació dels bens culturals com amb la...
(Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2017) · 248 pàg. · 28 €
Les obres d'art han estat tradicionalment el resultat d'encàrrecs específics de clients i promotors. A Roma, a partir del segle XVII, es documenten les primeres exposicions ...
(Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2022) · 344 pàg. · 20 €
Marisa García Vergara es profesora de Composición Arquitectónica de la Universidad de Girona, donde desarrolla su actividad docente desde 2007. Sus investigaciones se han c...
(Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2013) · 512 pàg. · 45 €
Si bé en alguns moments històrics l'art del segle XVII ha estat menystingut per la seva estètica aparentment deslluïda i «decadent», avui podem afirmar sense ambages que...
(Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2012) · 520 pàg. · 50 €
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya