La batalla ideològica que es va lliurar en els instituts d'ensenyament secundari durant la Guerra Civil ja es venia gestant a Europa des de la Primera Guerra Mundial. Alguns professors s'identificaven en els anys trenta del segle XX amb les noves tendències del nacionalisme antiliberal reaccionari i del feixisme que s'obrien pas en el continent. Enfront d'aquests, un sector important del professorat es reconeixia en els valors ideològics de les diferents opcions d'esquerres i, a més, una àmplia massa de docents ambigus romania en la denominada «zona grisa». La pugna ideològica que es va viure entre el personal docent de l'ensenyament secundari es va saldar amb la separació del servei d'un bon nombre de professionals. Primer va ser la República la que va cessar de forma forçosa els considerats desafectes a la causa republicana i després va ser el franquisme el que va dur a terme una neteja política de gran abast en el si de l'administració educativa. Els dos sedassos ideològics presenten moltes diferències, no solament quant a agents i objectius, sinó també quant al context històric i a la naturalesa de la repressió política i cultural que van desencadenar.
Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2019 · HISTÒRIA I MEMÒRIA DEL FRANQUISME, 52
· ISBN 978-84-9134-477-3 · 11 € · castellà
Matèria: Història i arqueologia : Guerres civils
La batalla ideològica que es va lliurar en els instituts d'ensenyament secundari durant la Guerra Civil ja es venia gestant a Europa des de la Primera Guerra Mundial. Alguns ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2019) · 302 pàg. · 19 €
La transició política del franquisme a la democràcia, segons polítics com Santiago Carrillo o Jordi Pujol, havia estat l'única possible. Però aquesta no fou la perspecti...
(Publicacions de la Universitat de València, 2005) · 424 pàg. · 24 €
Encara que pel títol pugui semblar-lo, aquest no és un llibre sobre la història de Galícia. És un llibre fet des de Galícia que versa sobre una forma violenta de prendre...
(Publicacions de la Universitat de València, 2023) · 16 €
Francisco Franco va morir el 20 de novembre de 1975 després de quasi quaranta anys de dictadura. Aquesta obra col·lectiva ofereix una visió allunyada dels tòpics a l'ús s...
(Publicacions de la Universitat de València, 2017) · 14 €
Si partim de l'anàlisi detallada de la secció de defuncions del Registre Civil podem conèixer amb exhaustivitat quantes persones va afectar la repressió franquista fins a ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2011) · 456 pàg. · 14 €
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya