Els moriscos antics murcians van viure un procés especial d'assimilació pel qual, a principis del segle XVII, els "ladinos" havien incorporat els mecanismes necessaris per a "traspassar-se" de moriscos a cristians vells inserits en el teixit social. Per aquesta raó van quedar al marge dels bàndols d'expulsió, fins que a la fi de 1613 la intransigència de Felip III i de Lerma, així com del seu braç executor, el comte de Salazar, els va portar a decretar-ne l'expulsió després de declarar-los mals cristians, amb l'argument que, si aquests moriscos eren exceptuats de l'expulsió, s'arruïnaria tota l'empresa. No obstant això, els moriscos antics van desobeir els bàndols, van romandre camuflats i, després, amb l'ajuda i connivència de cristians vells, van cooperar en el retorn dels embarcats. Mentre la Corona confiscava, subhastava i venia els béns que els moriscos no havien pogut vendre abans d'abandonar les seues cases, va seguir la caça dels que tornaven i dels que no havien eixit per expulsar-los o condemnar-los a galeres. Aquest escenari de successives expulsions va persistir fins a l'any 1634, quan Felip IV va donar per finalitzada l'expulsió decretada pel seu pare.

Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2022 · BIBLIOTECA DE ESTUDIOS MORISCOS, 14
· ISBN 978-84-1118-037-5 · 14 € · castellà
Matèria: Història i arqueologia : Història d'Europa