No hi va haver al segle XX teoria científica que provoqués un debat tan gran en la filosofia com la teoria de la relativitat. l'empirisme veia en la relativitat la ratificació del fenomenisme, un projecte epistemològic en què es van embarcar les seues ments més brillants: Russell, Whitehead, Carnap i el científic Ernst Mach. Al llarg de tres dècades, van tractar de justificar que la relativitat encarnava l'ideal d'una ciència sense metafísica, un reforç definitiu per a una filosofia científica allunyada de l'especulació de la filosofia tradicional. De la seua lluita per connectar la relativitat amb l'experiència sensorial quotidiana va sorgir el marc epistemològic en què es desenvoluparia el positivisme lògic. Aquest volum pretén aclarir l'impacte en el pensament filosòfic de la revolució física introduïda per la teoria de la relativitat.
València: Publicacions de la Universitat de València, 2011 · Oberta
152 p. · · ISBN 978-84-370-8268-4 · 8 € · castellà
Matèria: Filosofia i religió : Filosofia
No hubo en el siglo xx teoría científica que provocara un debate mayor en la filosofía que la teoría de la relatividad. El empirismo veía en la relatividad la ratificaci...
(Publicacions de la Universitat de València, 2011) · 152 pàg. · 14 €
A finales de la Edad Media, el patrimonio de la Corona en las comarcas de la Vall d'Albaida y l'Alcoià estaba formado por las villas de Ontinyent, Alcoi, Biar, Bocairent y Pe...
(Publicacions de la Universitat de València, 2005) · 272 pàg. · 15 €
Els pagesos eren considerats pels tractadistes medievals com la base que sostenia la pesada còrpora de la societat, però mes enllà d'aquestes imatges, ja fa dos o tres dèc...
(Publicacions de la Universitat de València, 2012) · 266 pàg. · 18 €
Aquest volum dedicat a Miguel Hernández presenta, en quatre grans apartats, una sèrie d'aportacions sobre aspectes molt significatius de la vida i l'obra del gran escriptor ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2011) · 252 pàg. · 10 €
En la famosa Encyclopédie de mediados del siglo XVIII se afirmaba que «el gusto por la química» era «una pasión de locos». Los químicos formaban «un pueblo distinto, ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2006) · 300 pàg. · 16 €
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya