Enfront de la creença generalitzada que la violència organitzada experimenta un declivi continu al llarg de la història, aquest llibre ofereix una anàlisi sociològica en profunditat que revela que, en realitat, va en augment. Malesevic demostra que la violència està determinada per la capacitat organitzativa, la penetració ideològica i la microsolidaritat, més que no per les tendències biològiques, i això significa que, malgrat que les societats premodernes estan exposades a espectacles de crueltat i tortura, no compten amb els mitjans organitzatius necessaris per a matar sistemàticament milions de persones. L'autor suggereix que la violència no sols s'ha d'analitzar com un esdeveniment o un procés, sinó també a través del canvi en la percepció d'aquests esdeveniments i processos. I exposa el seu argument principal entorn a la proliferació de la violència organitzada a partir de la vinculació d'aquesta qüestió amb altres transformacions socials més àmplies que es produeixen en l'àmbit de les relacions entre entitats polítiques o entre grups. Aquest llibre, que se centra en les guerres, les revolucions, els genocidis i el terrorisme, mostra com les organitzacions socials modernes utilitzen la ideologia i la microsolidaritat per a mobilitzar el suport popular en favor de la violència a gran escala.
València: Publicacions de la Universitat de València, 2020 · Història, 190
426 p. · 16 x 24 cm · · ISBN 978-84-9134-608-1 · 24 € · castellà
Matèria: Societat i ciències socials : Conflicte armat
Enfront de la creença generalitzada que la violència organitzada experimenta un declivi continu al llarg de la història, aquest llibre ofereix una anàlisi sociològica en ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2020) · 14 €
Les memòries col·lectives estan de plena actualitat, fins al punt que l'anomenada memòria històrica ha estat objecte d'una llei recent i conflictiva. També han atret els ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2011) · 280 pàg. · 10 €
François Dosse proposa és una història del gènere biogràfic, que des de principis dels anys vuitanta està vivint una espècie d'alliberament: les ciències humanes i els...
(Publicacions de la Universitat de València, 2007) · 448 pàg. · 28 €
De Marc Bloch a Emmanuel Leroy-Ladurie i Jacques Li Goff, de Lucien Febvre a Philippe Ariès i Michel Foucault, de Fernand Braudel a Ernest Labrousse, l'escola dels Annales ha...
(Publicacions de la Universitat de València, 2009) · 344 pàg. · 32 €
L'1 de juliol de 1962 el poble algerià va ser cridat a les urnes per decidir el seu futur polític. Com era de preveure, la immensa majoria dels algerians i les algerianes va...
(Publicacions de la Universitat de València, 2004) · 384 pàg. · 20 €
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya